Informe observatori del mercat laboral (setembre – octubre 2018)

Per fer una avaluació de la situació econòmica del Vendrell i de la comarca del Baix Penedès, hem de tenir en compte que, històricament i pel que fa referència a les dades prèvies a la crisi del 2008, el motor econòmic d’aquest territori ha estat el sector de la construcció, seguit però de lluny per l’economia derivada de la petita i mitjana empresa, relacionada sobretot amb el turisme i el comerç de proximitat.

Un cop posat en qüestió el sector de la construcció com a motor empresarial, no trobem una alternativa clara que pugui fer de substitutiu per compensar les pèrdues econòmiques i de llocs de feina que hem patit durant aquests anys i que han arribat ha suposat 2971 persones addicionals a l’atur (+172%) si tenim en compte les dades de l’any 2013 (4701 aturats) enfront de l’any 2007 (1730 aturats), previ a l’inici de la crisi.

A la comarca, la variació màxima ha estat de 7292 persones més sense feina (+165%) entre els anys 2007 (4418 aturats) i 2012 (11710 aturats).

Una economia que té com a pilar bàsic la construcció planteja altres problemes importants que es fan de difícil solució tan aviat l’economia es posa d’esquena. Un dels principals és que el perfil del treballador demandant d’ocupaciót és de baixa qualificació, cosa que complica especialment la inserció laboral en futures ofertes de feina, així com la derivació a programes formatius donada la manca d’hàbits i de coneixements bàsics, especialment relacionats amb les noves tecnologies.

Un altre efecte derivat d’una demanda poc qualificada vinculada directa o indirectament amb la construcció té a veure amb l‘increment desmesurat de fluxos de població.

En el cas del Vendrell i prenent com a referència l’evolució d’habitants entre els anys 2000 i 2017, la població ha passat de 22.543 persones a 36.568, fet que suposa un creixement del 62,2 %.

Pel que fa a l’evolució de la comarca del Baix Penedès en el mateix període d’anys, l’increment ha estat del 77,4 % (56.843 l’any 2000 i 199.850 l’any 2017. El creixement a Catalunya en aquests mateixos anys ha estat del 21,4 %.

Atès que el creixement continuat es dóna també després de l’inici de la crisi al 2008, l’efecte “crida” cal atribuir-lo a altres variables diferents a la demanda de mà d’obra en la construcció i pot tenir a veure amb els preus més assequibles al mercat de l’habitatge i la possibilitat d’accés a altres serveis municipals.

Es detallen a continuació, per al municipi del Vendrell i la comarca del Baix Penedès, les xifres corresponents a l’evolució de l’atur, de les contractacions i de les altes en la seguretat social.

Les dades es presenten segmentades segons diferents variables explicatives de cadascun dels temes analitzats.

 

ATUR

Encara que la precarietat laboral, amb una temporalitat dels contractes del 89 % segueix sent un factor recurrent, l’evolució de l’atur des de finals de l’any 2013 està sent una constant que ha permès reduir la xifra de desocupació dels 4701 aturats al Vendrell l’any 2013 als actuals 3.070. Aquest descens del 35 % al llarg dels últims cinc anys té el mateix correlat a nivell comarcal amb una reducció de l’atur del 34 % en aquest mateix període.

Malgrat aquestes millores, les taxes de desocupació (16,6 % el Vendrell i 16,3 % Baix Penedès) continuen estant entre les més altes de Catalunya, allunyades del 10,5 % de la mitjana catalana.

Per sectors, el sector Serveis segueix acumulant el major nombre d’aturats, amb un 74,4 % del total, seguit de lluny per la Construcció (9,5 %). Des de l’any 2008, es percep una reducció de l’atur en el sector de la Construcció i un increment en el sector Serveis.

Quant a la Secció d’Activitat, segueix predominant l’atur en les activitats relacionades amb el comerç (16 %) i en les activitats de tipus administratiu (18 %).

La durada de la demanda és un altre dels factors analitzats. La demanda de més de 12 mesos és del 36 % en el cas dels homes sense ocupació i d’un 46 % en el cas de les dones. Com a mitjana, un 42 % de les persones aturades porten més de dotze mesos tot esperant un treball.

Una dada a tenir en compte és l’elevat percentatge que representen les persones amb un període de demanda d’ocupació superior als 24 mesos i que ja és del 28 %.

Respecte a la durada de la demanda i l’edat, la dada a destacar és que el 53 % dels aturats majors de 55 anys (26 %) porten més de dos anys sense treball.

Una altra variable important és la relacionada amb la percepció de prestacions o subsidis (una ràtio que ha anat tendint a la baixa i que al setembre era del 40,5 % de les persones aturades del Vendrell), 5,8 punts percentuals per sota de la mitjana catalana (46,3 %).

CONTRACTACIONS

Quant a les contractacions, a data de setembre el nombre de contractacions del Vendrell ascendeix a 8.187, amb una mitjana de 910 contractacions al mes i representen una reducció del 2,4% envers al setembre de 2017, amb un total de 200 contractacions menys.

Les dades corresponents al Baix Penedès presenten una tendència similar. Fins al mes de setembre s’han acumulat un total de 20.454 contractacions.

Cal destacar la pèrdua d’influència del municipi del Vendrell en el total de les contractacions comarcals; si l’any 2007 representaven el 45 % del total, el 2018 ha disminuït fins al 40 %.

En la valoració de les contractacions per sexes, contrasta la diferència entre el municipi i la comarca. Mentre que a nivell municipal el 54 % de les contractacions són femenines respecte del 46 % masculines, a la comarca les ràtios s’inverteixen (47,3 % contractacions femenines; 52,7 % masculines).

Per sectors, predominen els contractes del sector Serveis (77,4 %) seguit de lluny pel sector Indústria (17,4 %). En aquest sentit hi ha hagut una evolució des de l’any 2011 amb una reducció de la participació del sector Serveis i un increment d’Indústria.

La temporalitat continua en paral·lel a la millora de l’ocupació: el 91,6 % dels contractes són temporals respecte del 8,4 % indefinits. Dels contractes temporals, un 41 % té una durada màxima d’un mes.

Les Ocupacions elementals representen el 34,8 % dels contractes, seguits dels relacionats amb la restauració, les vendes i els serveis a les persones.

AFILIACIONS SEGURETAT SOCIAL

Pel que fa a les afiliacions a la seguretat social, tant a nivell municipal com comarcal, l’evolució de les afiliacions a la Seguretat Social, tant de règim general com d’autònoms, continua sent positiva des del segon trimestre de l’any 2014. Tot i que a nivell municipal hi ha algunes lleugeres fluctuacions en el règim d’autònoms, la tendència és positiva.

APORTACIÓ DE L’EINA A LA INSERCIÓ LABORAL

La participació de l’EINA a l’apartat de l’oferta laboral és significativa ja que al llarg del 2018, durant el període de gener al setembre, són 402 les insercions laborals aconseguides a través de les diferents ofertes gestionades. El 53 % d’aquestes insercions corresponen a programes ocupacionals dirigits a diferents perfils professionals de persones sense feina. Un 21 % han estat insercions gestionades des de la borsa de treball de l’EINA en col·laboració amb empreses majoritàriament d’àmbit local i comarcal. Un altre 14 % es deriva de l’oferta pública creada i, per últim, un 12 % són llocs de feina impulsats des de l’autoocupació de persones emprenedores.

Cal dir que a banda de les ofertes publicades, especialment les que tenen a veure amb requeriments qualificats, queden sense resposta, ja que entre el col·lectiu d’aturats no es troben els perfils per ocupar-les.

cropped-odrahj0.jpg

Anuncis